El TS se pronunciará sobre la base que debe tomarse como referencia para aplicar una exención en el IP

Ha admitido un recurso de casación en el que deberá decidir si la "principal fuente de renta" del contribuyente debe calcularse tomando como referencia la base imponible o la base liquidable del IRPF, especialmente en lo que respecta a la aplicación del mínimo personal y familiar. Señala el auto que la resolución del asunto es de interés casacional objetivo no solo porque afecta a todos los supuestos de sujeción al IP con actividad empresarial o profesional, sino también porque su interpretación se proyecta sobre otros tributos, como el ISD por remisión expresa.

El TSXG condemna una empresa per no respectar el dret a la desconnexió digital.

La treballadora va rebre correus electrònics de forma reiterada fora de l'horari de treball i estant de baixa. Els magistrats de l'alt tribunal gallec recorden que el dret a la desconnexió digital “exigeix ​​que no es rebin comunicacions de l'empresa fora del temps de treball”, per això adverteixen que “no es compleix amb aquest dret pel fet que la persona treballadora no tingui el deure de respondre a les comunicacions rebudes fora del temps de treball de manera més o menys immediata”. A més, afegeixen que, a més abundància, "la causa de la incapacitat temporal era un trastorn d'ansietat i, per tant, una malaltia psíquica, cosa que agreuja la ingerència en el dret a la integritat moral, a la vista de la intranquil·litat que suposa rebre correus de l'empresa durant aquesta situació d'incapacitat temporal".

El TEAC fixa un nou criteri sobre la deduïbilitat a l'IRPF de les despeses dels vehicles professionals

El TEAC fixa un nou criteri sobre la deduïbilitat en IRPF de les despeses dels vehicles professionals, com ara combustible, manteniment, aparcament o amortització. L'organisme conclou que aquest tipus de vehicles com les furgonetes que utilitzen els paletes, lampistes, pintors i altres professionals estan afectes gairebé de forma automàtica a l'activitat empresarial i que, per tant, les despeses són deduïbles. En el cas que Hisenda rebutgi que es desgravin les despeses en considerar que els contribuents utilitzen aquests vehicles per a qüestions personals serà la mateixa Agència Tributària la que hagi de demostrar-ne l'ús particular.

En qüestió de dos mesos es donarà una “batalla global” contra tot el sistema tributari espanyol.

El bufet d'advocats internacional Amsterdam & Partners ha posat el focus sobre Hisenda i assegura que les primeres denúncies arribaran davant la justícia europea de manera imminent. Entre els arguments que indiquen per portar els tribunals al fisc són el sistema d'incentius dels inspectors d'Hisenda per practicar regularitzacions i que, si al final el contribuent acaba tenint la raó, no tornen. També, el mal ús de les dades privades que es fa de les persones i l'intercanvi d'informació sobre aquestes dades entre administracions i entitats, cosa que ja ha posat una queixa davant l'OCDE, així com amb la publicació de la llista negra de morosos.

El Govern planteja la modificació de la jubilació flexible per incentivar el retard voluntari de la jubilació

El Govern planteja la modificació de la jubilació flexible per incentivar el retard voluntari de la jubilació i proposa elevar la forquilla de la jornada parcial exigida. En termes generals, la proposta que ha traslladat el departament de la ministra Elma Saiz als agents socials a la mesa de negociació de Seguretat Social, planteja d'una banda un enduriment de la jornada parcial exigida per poder acollir-se a la jubilació a canvi, que passarà de ser d'entre el 25% i el 75% a entre el 40% i el 80% de la jornada, 20% en funció de les hores que es compleixin, addicional a la part de pensió que correspon compatibilitzar. A més, com a novetat, es podran accedir a aquesta modalitat de retir els treballadors autònoms. Com a novetat, la Seguretat Social planteja una incompatibilitat parcial de la jubilació flexible amb la nova jubilació demorada.

L'AEAT posa en marxa Cens Web, un servei d'ajuda per agilitzar les altes d'activitat dels emprenedors.

Aquesta iniciativa, prevista al Pla Estratègic de l'Agència 2024-2027, s'emmarca en la línia Right from the start de l'OCDE, que planteja la implementació de mesures per facilitar el compliment dels emprenedors des del mateix començament de la seva activitat. 'Censos Web' incorpora un cercador que permet seleccionar l'activitat juntament amb el codi. A més, ofereix avisos explicatius en determinats casos per facilitar que aquesta selecció sigui correcta.

Les liquidacions de l'impost de plusvàlua municipal són recurribles, fins i tot quan siguin fermes

Les liquidacions de l'impost de plusvàlua municipal són recurribles, fins i tot quan siguin fermes, sempre que el contribuent pugui demostrar que l'immoble no va augmentar de valor en l'operació. Es tracta d'una qüestió que podria afectar milers de contribuents, i que ha quedat així establerta per una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Cantàbria de l'abril passat. La sentència correspon al cas d'un contribuent que va sol·licitar la devolució com a ingressos indeguts de l'IIVTNU que havia pagat per la transmissió d'un immoble el 2021. L'Ajuntament de Santander va denegar aquesta sol·licitud, al·legant que la liquidació de l'impost ja era ferma. Tot i això, el contribuent va recórrer la decisió, aportant les escriptures de l'herència i els documents de la compravenda que acreditaven que, lluny d'haver-se incrementat, el valor de l'immoble havia caigut.

La Fiscalia del Suprem rebutja la possibilitat d'una indemnització per acomiadament superior a la taxada.

El 16 de juliol el Suprem es pronunciarà sobre si les indemnitzacions addicionals per acomiadament improcedent, superiors al màxim que estableix l'ET, tenen cabuda amb les regles de joc espanyoles. L'informe de la Fiscalia del Suprem fa referència a la doctrina fixada pel TS: “Tal doctrina l'ha assegut a la STS del Ple, de 19-12-2024 rebutjant així la possibilitat que, per la via de l'article 10 del Conveni 158 de l'OIT, es pugui fixar una indemnització per acomiadament”. Matisa i subratlla que aquesta possibilitat està tancada “tret de casos excepcionals on concorrin altres elements que justifiquin una indemnització addicional per danys i perjudicis (ex. vulneració de drets fonamentals, discriminació, etc.), que anirien per una altra via legal i no com a complement a la indemnització per improcedència”.