L'indicador avançat de l'IPC situa la variació anual del 9,0% al setembre, un punt i mig per sota de la registrada a l'agost.

Aquesta evolució és deguda, principalment, a la baixada dels preus de l'electricitat, que van pujar el setembre del 2021. També hi influeix, encara que en menor mesura, el descens dels carburants, davant la pujada de l'any anterior, i la baixada del transport. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix dues dècimes, fins al 6,2%.

La Inspecció de Treball vigilarà la contractació dels treballadors fixos discontinus. Especialment, a "alguns sectors".

La Inspecció de Treball vigilarà la contractació dels treballadors fixos discontinus. Especialment, a "alguns sectors", com l'educació, "en què es cometen abusos en aquest terreny des de fa dècades". No només amb la contractació de professors, sinó també entre el personal dels menjadors o de neteja, afirma la ministra de Treball. L'últim any, i fins i tot abans que entrés en vigor la reforma laboral el gener passat, la Inspecció ha descobert 14.601 empreses amb treballadors fixos discontinus en situacions irregulars. Això ha aconseguit la transformació de 25.870 contractes en fixos ordinaris. El 45,77% dels llocs de treball analitzats. El contracte fix discontinu és un dels preceptes més destacats de la reforma laboral. El Govern ho ha convertit en una fórmula més de feina estable per substituir els contractes temporals. En aquesta línia de fer complir la reforma laboral, va anunciar la immediata posada en marxa d'un pla específic de la Inspecció per revisar la situació de més de 290.000 treballadors de temps parcial sobre els que tenen "indicis que estan fent jornades superiors a les declarades" ". Per tant, per reduir les hores extraordinàries que les empreses no paguen.

Una empresa és sancionada per donar valoracions negatives d'una exempleada quan trucaven per demanar referències.

Nul·litat radical de la conducta empresarial consistent a proporcionar valoracions negatives d'una exempleada a terceres empreses que la volien contractar i que trucaven per demanar referències. I en aquest cas, podria ser lícit que el responsable critiqués l'exercici laboral de l'empleada, però es converteix en improcedent quan fa valoracions relacionades amb l'embaràs i amb les demandes interposades per aquella per a la reducció de jornada. És lícita l'enregistrament del gerent d'una de les empreses en relació amb la contractació laboral de la treballadora.

Transports es pronuncia sobre la pròrroga dels VTC.

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha resolt a favor només 95 de les al voltant de 4.000 reclamacions fetes pels propietaris de llicències de VTC, que van sol·licitar una pròrroga per continuar la seva activitat urbana a partir del 30 de setembre d'aquest any. Quan faltaven uns dies perquè s'acabi el període transitori, Transportes ha desestimat la gran majoria d'aquestes reclamacions que demanaven una moratòria addicional als 4 anys. Pel que fa a les 95 admeses, Transportes concedeix una indemnització complementària molt diferent per a cada cas, que oscil·la entre 1 any i 16 anys d'ampliació perquè aquestes forquilles de llicències continuïn amb la seva activitat de transport de viatgers a zones urbanes.

L'economia submergida s'erigeix com a única solució per a moltes famílies monoparentals.

Davant la urgència d'ingressos econòmics per fer front a les despeses mensuals, treballar sense cotitzar a la Seguretat Social és l'única sortida realista que troben el 72% de les dones aturades amb fills enquestades per al 10è Informe Monomarentalitat i Ocupació de la Fundació Adecco. La jornada a temps parcial és la que s'ajusta més a les necessitats de les llars monomarentals consultades. En concret, el 65,7% de les dones aturades estan buscant una feina amb jornada reduïda, per ocupar-se dels fills a les tardes.

L'impacte de la llei del Teletreball.

Els experts critiquen l'interès escàs per revisar la norma. Les estadístiques distorsionen l'impacte real de la Llei del Teletreball. Davant l'elevat nombre de llacunes, s'adverteix de l'alt grau de judicialització a què porta la redacció actual de la norma i el desconeixement sobre el seu abast real, davant la manca d'estadístiques dissenyades per al teletreball. "Potser només demandes judicials, amb eventual actuació prèvia de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social, i tenir dades estadístiques fiables sobre la magnitud del 'teletreball assalariat no regular' a Espanya permeti desembocar que es reguli específicament i positivament la matèria" .

El nou sistema de cotització dels autònoms apunta a l'augment de la figura del fals autònom i al millor tractament del col·lectiu davant dels assalariats

Aquesta reforma té alguns efectes negatius, segons l'estudi de l'economista investigador de Fedea i expert en Seguretat Social. Entre altres coses, i segons justifica la seva anàlisi, podria fomentar la figura del fals autònom; augmentar la inequitat entre els assalariats i els autònoms, afavorint aquests últims o resultar neutra en termes d'ingressos però no de despeses a mitjà i llarg termini. La decisió d'establir per a una bona part dels treballadors autònoms bases i quotes inferiors als mínims del Règim General d'assalariats per a un contracte a temps complet, pot generar competència deslleial amb les empreses i aprofundeix el risc de l'ús de la figura del fals autònom disminuint la qualitat de l'ocupació". Un altre frau susceptible de dur-se a terme: "l'ocultació d'ingressos pels autònoms per pagar menys quota, afectant també la recaptació de l'IRPF i l'IVA". Amb rendiments nets superiors a la pensió màxima els autònoms cotitzen sempre per sota d'aquesta i, per tant, no estan obligats a fer l'esforç exigit als treballadors assalariats la base de cotització màxima dels quals és superior en un 28% a la pensió màxima. La relació entre els rendiments nets declarats pels afiliats al RETA i la base mínima de cotització de cada tram és decreixent a mesura que augmenten els rendiments.

El Consell de Ministres té previst aprovar avui un nou règim laboral per a les empleades de la llar

El Consell de Ministres té previst aprovar avui un nou règim laboral per a les empleades de la llar que inclourà, entre altres qüestions, el dret d'aquestes treballadores a cotitzar per desocupació i, en conseqüència, a cobrar la prestació i els subsidis per atur en el cas de perdre la feina. Així mateix, el Reial decret llei que recollirà aquestes novetats tipificarà també la causalitat de l'acomiadament d'aquestes treballadores (nou de cada deu són dones) i eliminarà l'actual figura de l'acomiadament per desistiment, que permet a l'ocupador rescindir el contracte sense cap justificació, segons van confirmar ahir fonts governamentals. Tot i això, des de l'Associació de Dones Empleades de Llar i Cures (SEDOAC) asseguraven ahir que reben amb “sensació agredolça” la convalidació del Conveni 189 de l'OIT que durà a terme avui el Consell de Ministres, ja que no inclou totes les reivindicacions del col·lectiu. Així, han lamentat que es mantinguin les treballadores de la llar en un règim especial de la Seguretat Social o que no es posi fi al règim d'interna.