El Govern aprovarà "en breu" un decret llei per derogar l'article 52 de l'Estatut dels Treballadors.

El Govern aprovarà “en breu” un decret llei per derogar l’article 52 de l’Estatut dels treballadors que permet l’acomiadament per absentisme laboral intermitent en un determinat període de temps, tot i estant justificat, ha avançat la ministra de treball. La mesura ha estat comunicada per la ministra de treball als agents socials durant la reunió on s’ha fixat la pujada del salari mínim per a 2020 i es remarca el compromís del Govern de coalició d’abordar amb caràcter urgent la derogació d’alguns aspectes de la reforma laboral del PP del 2012. El decret llei està “redactat i llest”, però encara queda per recavar la opinió dels agents socials i de tots els partits polítics, donat que es tracta d’una figura legislativa que requereix de la convalidació parlamentària.

El nou ministre de Consum està disposat a duplicar l'IVA als aliments que consideri "perjudicials".

Estudia pujar la fiscalitat de aliments ultra processats o rics en greixos i sucres del 10% al 21%. “Reduirem l’impacte del menjar brossa establint obligacions clares en l’etiquetatge, que hauran de reflectir la qualitat dels productes conforme al model del semàfor nutricional, així com una revisió de la fiscalitat dels aliments ultra processats i rics en sucres. A més s’impulsarà que la compra pública d’aliments per a menjadors escolars o d’hospitals sigui un model de qualitat de proximitat”, asseguraven en el partit morat.

La nova ministra de Treball i Economia Social afirma

La nova ministra de Treball i Economia Social afirma que la reforma laboral de 2012 es portarà a terme en dos fases. A la primera es procedirà a “suprimir d’immediat i amb urgència” determinats aspectes de la llei, com el que permet l’acomiadament per acumulació de baixes justificades per malaltia o el que dona prevalença als convenis d’empresa sobre els sectorials. “S’ha d’igualar la posició de sindicats i empresaris en la negociació col·lectiva”, ha assenyalat la ministra. A la segona fase, s’elaborarà en el marc del diàleg social un nou Estatut dels treballadors del segle XXI per adaptar-lo a las noves realitats, ja que les relacions laborals ja no són “de les grans fabriques”, sinó que es produeixen majoritàriament a pimes i negocis autònoms, s’ha precisat. La Ministra ha subratllat també que petites “modificacions legislatives” poden ajudar a combatre la precarietat laboral, per exemple, retornant la causalitat als contractes temporals, o modificant els aspectes de la subcontractació.

La CE vol que els països de la UE puguin fixar un sou mínim de remuneracions al 60% del sou mitjà de cada país.

El mecanisme, forma part d'una sèrie de mesures que també inclourà la creació d'una assegurança europea d'atur. Objectiu: Potenciar la convergència econòmica entre els socis de la UE, reduir el risc de dumping salarial en un mercat sense fronteres i rescatar a una part dels 110 milions d'europeus en risc de pobresa.

Al 2020 es preveuen moltes inspeccions sobre registre de jornada, amb una coordinació amb les comunitats Autònomes.

Des del 12 de maig de 2019, les corporacions amb treballadors al seu càrrec, inclosos els autònoms i pimes, tenen que establir un registre de la jornada que fan els treballadors. Si accedim a dades del Ministeri de treball, Migracions i Seguretat Social detectem més de 5.300 expedients que l'Organisme reconeix relacionats amb el Registre de jornada i el temps de treball. es tracta de quasi 4% més de casos que al mateix període anterior. En general, les sancions relacionades amb aquesta implementació de la normativa encara estan molt lluny de les que es donen per irregularitats en el temps de treball.

El Tribunal Constitucional ha declarat nul l'acomiadament

El Tribunal Constitucional ha declarat nul l'acomiadament de un infermer d'un Centre de dia per a persones dependents que es va queixar davant l'ajuntament de deficiències a la seva empresa, qui gestionava la residència, s'ha estimat que va haver "injustificada limitació" del seu dret a la llibertat d'expressió. A una sentència publicada aquest dilluns al BOE, el Constitucional assenyala que, al exigir-se que les crítiques no es coneguessin fora de l'empresa, es va produir un "clar buidament del contingut" d'aquest dret fonamental, fent que superés el "deure de lleialtat" a l'empresa, que no s'ajustava al sistema constitucional de relacions laborals.

El numero d'autònoms ha crescut en 104.851 treballadors per conta pròpia en els últims deu anys.

Fins a arribar als més de 3,2 milions, segons es desprèn d’un estudi realitzat per la Federació Nacional d’Associacions de treballadors Autònoms (ATA) a partir de dades del Ministeri de treball, Migracions i Seguretat Social. Per comunitats autònomes, el comportament és “desigual”, donat que en els últims deu anys hi han nou comunitats autònomes que no han registrat “importants” descensos. Les comunitats en les que baixa el numero d’activitats realitzades per un autònom es correspon amb les que s’estan despoblant. Per últim, ATA també destaca la reducció significativa que s’ha produït en els autònoms que cotitzen per la base mínima. S’ha reduït des del 81% que ho feien al setembre de 2009 al 64.8% d’autònoms que han cotitzat per aquesta base al setembre de 2019.

L'empresa és responsable d'un accident laboral encara que el treballador no estigui donat d'alta.

Mentre realitzava una complicada maniobra en un espectacle infantil, un treballador va sofrir un infart que el va enviar a l'hospital. L'empresa, per la que portava treballant cinc anys enllaçant contractes, no havia donat d'alta en la seguretat social a l'accidentat. Aquesta circumstància va portar a la família del treballador, a la companyia i a la asseguradora que tenia contractada l'empresa a anar als Tribunals per la indemnització que s'havia de pagar per l'accident. Així mateix, sobre l'aplicació de la clàusula de la pòlissa, el TS apunta que l'accident s'hauria d'haver comunicat en el termini indicat en el contracte. "Es va poder donar la noticia del sinistre a l'asseguradora fins a més de dos anys després de l'accident, no es va fer ja que la primera comunicació a l'asseguradora fou el paper de concil·liació d'aquest procediment", assenyala el magistrat en la sentència. Per tot, el Suprem va estimar el recurs de cassació, tenint que fer-se càrrec de la indemnització a la família del treballador l'empresa per a la que treballava.