El TS facilita als contribuents la devolució de lʻimpost de la plusvàlua municipal

El TS facilita als contribuents la devolució de l'impost de la plusvàlua municipal si es va pagar a l'Administració després de la venda, l'herència o la donació d'uns terrenys o immobles que, lluny d'incrementar-ne el valor, aquest es va reduir o no va patir cap variació. L'alt tribunal ha emès més de sis fallades al novembre en què, encara que no canvia la seva doctrina, facilita la recuperació del tributat encara que la liquidació o autoliquidació de l'impost fos ferma. Això no obstant, per això, recorda als contribuents que no poden sol·licitar la devolució sobre la base de la sentència del TC d'octubre de 2021 que va anul·lar la totalitat del tribut per la inconstitucionalitat del seu mètode de càlcul, sinó en base a arguments diferents, com ara que es va fer tributar per casos en què no hi va haver increment de valor.

El 39,1% de les persones que van cobrar algun tipus de prestació per desocupació tenen 55 anys o més.

Sumen 687.929, un 2,4% més que fa un any i el màxim de la sèrie històrica (que arrenca el 2009), per a un desè mes de l'any si descomptem la pandèmia. Els desocupats sèniors que 'abandonen' el mercat laboral, és a dir renuncien a buscar feina i es limiten a cobrar una prestació fins que poden accedir a la jubilació 'pròpiament dita' s'han convertit en un dels majors maldecaps dels responsables de polítiques d'ocupació. Sobretot perquè el seu pes s'ha duplicat des del 17,4% que registraven el mateix mes del 2009.

Tributs aclareix quan cal presentar la declaració de la Renda per rescatar el pla de pensions.

Tributs indica en una consulta del 26 de setembre passat que els jubilats que estiguin cobrant la seva pensió pública i, al mateix temps, volen rescatar el seu pla de pensions tenen l'obligació de presentar la Renda si sobrepassen certes quanties. Concretament, en percebre la pensió pública i després la quantia del rescat del pla, es comptaria com a dos pagadors. Per tant, el límit dels rendiments de treball no pot superar els 22.000 euros l'any i la suma de les quantitats percebudes pels restants pagadors (en aquest cas es consideraria així el pla de pensions) no pot superar els 1.500 euros l'any.

Important suport del TS als contribuents obligats a liquidar l'impost sobre patrimoni.

El Suprem ha eliminat el càstig d'Hisenda a l'habitatge habitual a l'hora de calcular la quota de l'impost. En concret, el Tribunal conclou que aquest domicili constitueix un element patrimonial productiu que s'ha d'incloure en el càlcul del límit del 60% de renda i patrimoni perquè, segons ell, és "susceptible" de generar rendiments a l'IRPF. La decisió fixa doctrina i determina que els habitatges habituals "no són béns improductius, i això amb independència de la no generació de rendes immobiliàries a l'IRPF".

S'estén fins al març la via que tenen les companyies per acomiadar els treballadors que ja estan gaudint de la jornada adaptada per a la conciliació familiar o que en sol·licitin de noves.

L'Executiu va intentar esmenar l'error a través de la introducció d'una esmena al Projecte de llei d'eficiència de la justícia. Aquesta norma va ser aprovada pel Ple del Congrés dijous passat i ha iniciat la seva tramitació al Senat. Tot i això, el legislador, ha estipulat que aquest arranjament entri en vigor als tres mesos de la publicació de la llei al BOE (que com aviat es preveu per al desembre), en comptes dels 20 dies com ha fixat per a altres disposicions de la norma.

Les pujades impositives a les assegurances privades, socimis i béns de luxe queden fora de la reforma fiscal.

La Comissió d'Hisenda també ha rebutjat l'esmena per gravar l'IVA dels pisos turístics i els arrendaments de curta durada amb caràcter urgent, en un termini màxim d'un mes. L'impost a les grans herències també ha fracassat. Una altra de les mesures fiscals que finalment va quedar pel camí és la nova pas que pretenien aplicar sobre el gravamen a les Grans Fortunes, reduint el límit sobre el qual l'impost comença a gravar de tres a un milió d'euros.

Una nova plataforma anomenada "punt neutre d'embargaments" permetria a Hisenda, Seguretat Social i qualsevol altra administració cobrar els deutes pendents dels autònoms.

Una nova plataforma anomenada "punt neutre d'embargaments" permetria a Hisenda, Seguretat Social i qualsevol altra administració cobrar els deutes pendents dels autònoms, segons un text tret a consulta pública. Com van detallar fonts d'Hisenda, l'objectiu d'aquesta plataforma és compartir les dades recollides entre ens administratius per evitar que aquells contribuents, entre ells autònoms, que mantinguin deutes amb les administracions públiques en conjunt puguin percebre pagaments a favor seu si aquestes quantitats han de sotmetre's a determinades actuacions executives, és a dir, existeixen diligències d'embargament pendents. Segons han informat aquestes fonts, el 'punt neutre d'embargaments' és un projecte que l'Agència Tributària fa molt de temps que elabora.

Esmena al Projecte de llei d'eficiència del servei de la justícia:

Esmena al Projecte de llei d'eficiència del servei de la justícia: els treballadors que tinguin un retard en el pagament del salari de 15 dies i acumulin tres impagaments de la nòmina durant l'any podran rescindir el contracte i, a més, l'empresa els haurà d'indemnitzar per acomiadament improcedent. El Ple del Congrés votarà el text el proper dijous 14 de novembre i si surt endavant es remetrà al Senat per a la seva aprovació definitiva. Fins ara, han estat els jutges els qui, en les diferents sentències, han anat considerant si el deute de la nòmina era suficient o no per deixar el lloc en funció de cada litigi.