ASSESSORS I CONSULTORS A GIRONA

El 16 de julio el Supremo se pronunciará sobre si las indemnizaciones adicionales por despido improcedente, superiores al máximo que establece el ET, tienen cabida con las reglas de juego españolas. El informe de la Fiscalía del Supremo hace referencia a la doctrina fijada por el TS: “Tal doctrina la ha sentado en la STS del Pleno, de 19-12-2024 rechazando así la posibilidad de que, por la vía del art. 10 del Convenio 158 de la OIT, se pueda fijar una indemnización por despido improcedente en cuantía superior a la ya establecida en el ET”. Matiza y subraya que esta posibilidad está cerrada “salvo casos excepcionales donde concurran otros elementos que justifiquen una indemnización adicional por daños y perjuicios (ej. vulneración de derechos fundamentales, discriminación, etc.), que irían por otra vía legal y no como complemento a la indemnización por improcedencia”.

El Ministeri d'Hisenda ha sotmès a audiència pública fins al 24 de juny l'Ordre que aprova el model per pagar el tribut, que fixa el mode de presentació (per via electrònica) i els terminis. Aquesta Ordre ministerial aprova tres models; el 240 perquè les companyies informin Hisenda quina entitat del grup serà l'encarregada de presentar la declaració informativa de l'impost; el model 241 per ja sí, presentar aquesta declaració informativa; i el 242 per a l'autoliquidació del gravamen. Un cop passat aquest primer any, els terminis canvien per a la resta dexercicis.

El 2024 es van signar un 60% menys de contractes de substitució per raons de conciliació que un any abans, 38.176 davant 94.244. Els canvis introduïts al RD-llei 1/2023 han derivat que les empreses usin molt menys els contractes bonificats. El Consell Econòmic i Social qüestiona que la nova regulació exclogui de l'incentiu a substitució, s'enfronti a dificultats d'accés a l'ocupació per qualsevol altre motiu diferent que creuen que altrament poden ser un obstacle a l'hora d'intentar beneficiar col·lectius que es veuen molt afectats per la desocupació.

El temps invertit a tornar a casa després de la visita a l'últim client no es considera temps de treball, segons el Tribunal Suprem. Aquesta ha de ser la regla general, llevat que ho hagin pactat així els treballadors amb l'ocupador o es compleixin certs requisits excepcionals, taxats per la justícia europea.L'admissió com a temps de treball del trajecte inicial “no és determinant per concloure que, també ho és l'invertit per desplaçar-se des de l'últim client al seu domicili en finalitzar la jornada”, ja que “no consten acreditats elements fàctics que determinin en quines condicions presten els seus serveis en anar i en tornar de la seva feina” i, alhora, no s'acrediten “raons excepcionals” que justifiquin l'alteració de la regla general.